UN INSTANT....

divendres, 10 de febrer de 2012

I NO TINDRÉ POR... una prova amb ceres

Una prova amb ceres

..........

Un instant

embellirà colors

al meu viure.

Barrejaré

amb pinzell

la policromia

i em parlaran

cadascun

dels seus miracles

i retornaré al blanc

de la llum

i al negre

que ens escarrassa

les nit d’ull tancat

i esperit obert

a la fantasia del somni...

...i llampurnetes

veuré rodejant-me,

espurnes amigues,

xispetes de coloraines.

I no tindré por.

Seré valent?

 

ENS FEM INDIGNES...

 

dimarts, 14 de febrer de 2012

TENIM MALA CAUSA... aquarel·la de l'Anton

 

 

seguint Cantireta

.......

14 – 2 – 12

Ens fem indignes si som covards

o som dignes quan som covards ?

Ens acovarden els que ja implantaren

la seva COVARDIA acovardint.

Silenciosos callem, ni escoltem...

Estem lligats per les lleis

que ens acoltellen ara

pels primers covards

que feren ses LLEIS...

 

Tenim mala causa

A dins de casa..

 

ANIM FILANT...

dissabte, 3 de novembre de 2012

ANIREM FILANT... boli ràpit

Seguint a la Pilar... Amb el trenet que em trasllada als impossibles...

..................

Anirem filant brotons de vida ?

Les esfilagarsades les repararem

recusint els estrips dins nostre

i tornarem a ser,

a començar

el repte que ens enardeix.

Quantes nits vetllant la menudalla

de guspires que ressusciten

idees contra incomprensió nostra,

recels escrits en instants que arriben

i s'aposenten amos de la pensa

i no ens deixen ser nosaltres...

Els records retornen al precipici

i van caient un rere l'altre

com temps que balanceja

en el jardí del arbre copiós

on hem gaudit d'intants de brega

esperant aquest moment sublim

del retorn al passat.

Papallona efímera som

vivint en el coixí de la flor. 

 

VOTAR SI O NO... !!!

.........................

Foto de l’últim cop que vaig votar

directament jo.

Ara el meu VOT arriba per correu

Gràcies a l’esforç de la filla.

...............................

Volia ser el cel i sols era núvol,

 volia ser mar i quedà

en granet de sorra de platja,

volia ser bosc i quedà

en matoll de botja blanca,

volia volar i no fou compacte

l’impacte d’estornell

i es quedà en reietó,

menut amb corona roja de reiet,

volia ser poble

i es quedà en racó tancat...

Volia VOTAR i el físic no l’ajudava...

però impertèrrit, tossut, segur,

unes mans volgudes

li posaren la roda i sa força,

i aquesta força inventada

suplí la falta  i fou VOTANT

com seu intern desitjava,

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E..- 30-5-23

CALLA EL SILENCI...

 

dijous, 16 de febrer de 2012

CALLA EL SILENCI... aquarel·la de l'Anton.

Seguint...

16 – 2 – 12

Calla el silenci

en l’intern de l’arbre.

Fora, les fulles dringuen,

parlen i escolten

simfonia amb l’aire.

Es recolza i recorda

la seva mudesa establerta.

Dins, el silenci

esclata com rajolí de fonteta

que viu del que llença.

Bevem silenci que reconforta

I apaga la set de paraula

MOT I PARAULA....

 

dilluns, 1 d’octubre de 2012

MOT I PARAULA.- boli ràpit

1.- Mot i paraula

feren patxia, s’amistançaren.

Tancats per el cadenat de les lletres

entre parèntesi, prets , besant-se,

no volien punts ni comes,

ni dièresi ni guions...

El mot curtet i envanit,

la paraula cofoia i distesa

tancades dintre

esdevindrien miracle.

Ells dos sols donaren vida

a la idea primigènia...

Desprès quan paris

el beneplàcit del contacte

sorgiria la veu llegint

i mot i paraula serien ACTE D'AMOR

S’obriria el parèntesi...

Prosa o Poesia naixent a l’aire.

L' ENCÍS...

 

dijous, 4 d’octubre de 2012

L'ENCÍS

L'encís d'un misteri

o l'encís del misteri

és capriciós ?

Quan se li desclou la façana

sabem el que ens espera.

Un instant pot dar resposta

favorable o ...desfavorable.

El futur sempre ens crida

amb l'èncis del seu esdevenir

tornant-se present, realitat.